Fa molt que vull tocar aquest tema, anys. Però no és una tasca fàcil, i tampoc estic segur de poder fer una aportació realment interessant. El problema és que com més temps passa sense posar-m’hi, més avança la indústria i més complicat resulta poder-ne parlar amb claredat i aportant prou context.
La qüestió bàsica és que molt probablement ja fa temps que no hauríem d’anomenar fotos a les imatges que prenem amb els nostres dispositius mòbils, si seguim el sentit tradicional de la paraula ‘fotografia’. Això ens situa en un context relativament nou en el que cada vegada més les imatges que generem són interpretacions més o menys fidels de la realitat (en lloc de ‘fotografies’). I, a una persona com jo, interessada en la fotografia i la documentació, de seguida li sorgeixen dubtes de si aquest fet pot tenir conseqüències sobretot a llarg termini.
Cada any per aquestes dates apareixen articles a webs especialitzades qüestionant-se tot aquest tema. Normalment, coincideixen amb la presentació dels nous telèfons de Google, els ‘Pixel’, que a cada model nou hi afegeixen funcions especials de retoc d’imatge que van força més enllà del que estàvem acostumats i que passat un temps poden arribar a estar disponibles també a altres marques i models de telèfon mòbil.
Van començar amb la funció d’esborrar ‘màgicament’ elements d’una fotografia com alguna persona de fons o petits objectes. Van continuar amb la possibilitat de modificar les proporcions o posició d’alguns dels elements de la imatge, o poder triar la millor expressió de les persones que surten a un retrat de grup. Però, aquest any, han introduït la capacitat de generar elements totalment nous de forma molt convincent gràcies a la ‘IA’. Aquesta última possibilitat ha tornat a posar les mans al cap de molts dels que hi veuen clars perills de cara a una greu pèrdua de credibilitat de les imatges que compartim.
És a dir, cada vegada més, tot aquell valor documental que habitualment havíem atorgat a les fotografies pot estar a punt de saltar pels aires en una destrossa general difícil de reparar. Sí, els retocs i les manipulacions fotogràfiques sempre han existit (tant en analògic com en digital), però mai tant com ara havien estat tan a l’abast de tothom i amb tanta facilitat.
Tot i això, aquests són només els casos més extrems de manipulació que ens proposen, mentre d’altres que s’apliquen de forma automàtica passen molt més desapercebuts.
Has vist alguna vegada a l’hora de fer fotos amb el mòbil les lletres ‘HDR’? La gran majoria dels telèfons actuals ja venen amb aquesta opció activada per defecte i en alguns casos ja ni tan sols es pot desactivar. La seva funció és permetre l’obtenció de millors imatges, amb més ‘Rang Dinàmic’, conservant millor les tonalitats i de l’escena respectant les zones amb molta llum respecte a les que queden a l’ombra. Una funció molt útil i fins a cert punt necessària donada la limitació tècnica de les òptiques i els sensors minúsculs que es fan servir en els nostres aparells.
Per aplicar el ‘HDR’, l’aplicació de la càmera pren múltiples imatges a diferents exposicions (unes més lluminoses, altres més fosques), i posteriorment les combina en una de sola aprofitant les parts més ben il·luminades. Tot això passa en menys d’un segon i ni ens n’assabentem. A aquesta categoria també hi entren les opcions de fer fotos ‘panoràmiques’, ‘nocturnes’, ‘astronòmiques’, de ‘llarga exposició’, o els populars efectes de ‘retrat’.
El dubte, però, és si aquesta imatge resultant la podem continuar anomenant ‘fotografia’ sabent que molt probablement és el resultat de la suma de múltiples imatges que una aplicació s’ha encarregat de combinar. Estic sent massa escrupolós? Probablement per al 99% dels casos. Però, què passa amb els projectes de documentació històrica, hem d’acceptar com a documents fotogràfics imatges preses amb telèfons mòbils moderns o haurien de quedar automàticament sota sospita i descartades?
En el fons, reconeguem-ho, probablement no és tan important. I, si ens posem així d’exquisits, potser podríem arribar a argumentar que mai cap fotografia ha estat una representació prou fidel de la realitat. Així que de moment que cadascú faci el que cregui amb el seu mòbil i la resta a continuar dubtant, ara encara amb més motiu, de totes i cadascuna de les imatges que veiem.